Fermi San Nicolas - El meu dia a dia

Ja fa quinze dies que tinc feina com a teleoperador. Estic treballant a una filial de telefónica. Aquest dijous passat vaig tenir el dia lliure ja que vaig treballar el dissabte al matí. I , a més a més, aquest dissabte ha començat la fira de Santa Llúcia. És a dir que acabo l'any enfeinat!!!

De moment a la feina anem fent, encara sota el control de l'equip del professor però sembla que aviat ja començarem a treballar en temps real, i això és motiu d'alegria ja que el mati se'ns passarà més ràpid. El dia de festa el varem aprofitar per a fer un dinar familiar en el qual l'Helena i jo varem convidar als nostres pares a dinar al nostre pis. Va ser un gran dinar. També varen felicitar a l'Helena per la feina feta per la restauració del meu escriptori.

Divendres varem anar al teatre al centre civic Salardu a veure l'obra "quan arribi la pluja", una reflexió sobre el microclima del mon empresarial.

Dissabte el matí vaig agafar per primer cop el bicing per anar a la feina. Vaig trigar una mica menys que l'autobus , però em va anar bé per a fer una mica d'exercici sense haver d'anar al gimnas. Al sortir de la feina també vaig agafar la bici per a baixar a la plaça Catalunya i d'allà vaig anar caminant fins a la fira. El diumenge varem estar tot el dia a la fira.

Per cert, en els darrers quinze dies hem enllestit una reforma del pis per a poder adequar-ho una mica a les noves necessitats comunes. Ha estat uns dies de molta feina doméstica.

La setmana passada fou la primera setmana a la meva nova feina. I també va haver eleccions generals al govern d'Espanya.

Hi ha dies, moments, temporades que sents la buidor dins de tu. Una cosa semblant crec que ens va succeir el dissabte passat a l'Helena i a mi a l'anar al cinema de Valls a veure "Tintin", erem només nosaltres dos a la sala. Sembla que ara que tenen uns cinemes més moderns i que fiquen les pel·licules que estan de moda ( o algunes ), la gent de Valls els hi dona l'esquena pel que em comenten els meus pares.

Peró bé, aquest cap de setmana vaig anar a collir l'oliva amb els meus pares i vaig entregar una pac de la universitat. Esperem que els estudis segueixin pel bon camí que va evolucionant.

De moment, l'Helena i jo ja portem 3 messos convivint junts i avui ha estat el primer dia de la meva nova feina com a teleoperador de segon nivell.

Esperem que la vida evolucioni en possitiu, no?

La pluja ha tornat fa quinze dies a Catalunya i , com es habitual, ens afecta en el nostre dia a dia tot i que no tindria que esser aixi ja que és el nostre clima i tindriem que estar habituats.

Però hi ha efectes destralers, com per exemple que un cotxe no pugui arrencar ( ja que potser no té tapa de delco o no hi ha prou espai per a buidar l'aigua que entra al motor pels forats de la tapa ). O efectes psicologics, la pluja acompanya a escenes i dies tristos i depressius. En fi, que la pluja ens afecta i, molts cops, ens fa recloure.

Aquesta setmana de pluja, m'han notificat que tenia que recollir papers per a signar contracte amb l'empresa en la qual treballaré com a teleoperador. També ens han preguntat l'horari que voliem, i com en els horaris bons del matí ja tenia prous voluntaris, jo m'he ofert per a un intensiu de tarda ( de 13 a 21 hores, si tot va bé ), i de moment no hi ha problema ja que un altre company que s'ha agafat de 14 a 22 hores com jo de moment ja ens ho han concedit. Ara es qÌestió de signar contracte, ESPERAR que ens paguin els dies de formació, i començar a treballar ( que ara en la formació en grup vaig una mica atabalat ). A l'Helena no li fa gracia l'horari que he escollit, i em sembla que no és la unica cosa que no li fa gràcia, peró ja veurem com evoluciona aquest canvi ja que , si tot va bé, a part de viure junts, ella també començarà a treballar aviat.

De vegades, la pluja, porta bones noticies, i porta vida. De moment, crec, que ens està aportant novetats possitives, només m'agradaria que, a la llarga, també ens aportés una nova vida.