Cap de setmana a Ribes de Freser

El dissabte al matí ja vàrem començar amb mal peu. L'organitzadora arribava 2 minuts tard i mentre férem cua per agafar els bitllets de tren cap a Ribes, se'ns va escapar. Llavors vàrem agafar el segÌent tren direcció a Vic i vàrem fer temps per alla.

Dissabte a la tarda, un cop ja ens havíem aposentat a les nostres habitacions, ens dirigirem a l'estació del cremallera de Ribes Vila, on hi havia un espai preparat per a poder dinar amb els nostres entrepans i carmanyoles. Un cop dinats, vàrem visitar l'exposició sobre el cremallera que hi ha en aquesta estació i després ens encaminarem uns quants a les restes d'un petit castell, o això aparentava, tot i que en realitat només quedava que la paret. I després vàrem fer camí per la contrada al voltant de Ribes.

A la nit vàrem sopar al restaurant de l'hotel on ens allotjavem (Els Caçadors) i després anàrem a a un bar.

Al matí segÌent, un cop esmorzats a l'hotel, férem unes quantes compres (entre elles la crema de protecció solar ja que gairebé ningú hi havíem pensat en aquest detall) i agafarem el tren cremallera fins a Núria. En mig del trajecte em va agafar una mica d'angoixa i creia que no seria capaç de fer cap excursió.

Un cop arribats a Nuria, primer anàrem fins al mirador que hi ha a pocs metres del llac i que es té una magnifica panoràmica de la vall. I un cop ja ficats, seguirem intentant fer el cami fins a Fontalba, bé en realitat no tinguérem mai la intenció de fer tot el camí i peró si que almenys un bon tros. En el camí ens vàrem trobar, com es normal, pedra, gel i neu. Vàrem tornar a la zona del Santuari a les dues i ens encaminarem fins l'autoservei on vàrem dinar. Després de dinar, i tal com insistia un company, el grup es va trencar i jo em vaig quedar a Nuria i els altres vàren pujar a l'alberg a pendre un café(tot i que al final se'l varen pendre al restaurant de Nuria pel que sembla).

Vàrem arribar a Barcelona cap a les 22 hores del diumenge.

Quin va ser el resultat de la sortida? En el meu cas va ser d'un sabor agredolç. Hi va haver estones dolces, divertides, això no ho nego. Però també va haver dos moments agres, un protagonitzat per mí l'altre pel grup.

El meu moment agre va ser que em vaig emborratxar el dissabte a la nit, i tot i que els vaig acompanyar al bar, no em vaig ni seure amb ells gairebé, ja que en uns minuts em vaig tornar a l'hotel ja que no em trobava bé.

El moment del grup, i no és la primera vegada que em trobo amb això, és que ells vàren pujar amb el telefÚric a l'alberg de Nuria per anar a prendre un cafÚ, però resulta que quan varen arribar estava tancat i varen baixar a prendre'l al restaurant del pla. A cap d'ells se'ls va ocórrer trucar-me per indicar que estaven al restaurant prenent cafÚ, varen decidir pel seu compte que no valia la pena, com si els sobres. Entre això i que una de les persones va determinar que jo era un malalt alcoholic (segons aquesta persona, jo tenia un problema amb la beguda, i tenint en compte que era la primera vegada que coincidíem la veritat es que crec que va treure una conclusió molt errònia de mi, però bé, que li confiti), com es pot comprendre, el camí de retorn a Barcelona no em va ser agradable ja que tenia la sensació d'estar sobrer.

Bé, estar clar que dels errors se n'apren i aquest cap de setmana a Nuria, també.

Technorati tag: Vall de Nuria, Ribes de Freser, excursions, neu