Marta Puig

No sé, quan era jove era massa maca per a fixar-se en un com jo. Com és normal es fixava en els guaperes de la classe. Ella i la Maribel. Formaven part del grup preferit pel director, pel senyor Escura. Un esser que no mereix cap tipus de descripció. A mi em tenia dins del grup de retardats i va dir als meus pares que mai arribaria a fer rés de bó en la vida, i ni tan sols a la universitat. El temps, de moment, no li ha donat la raó. Em vaig redreçar al Peñalver, d'on conservo una amistat (l'alex soler). Com es pot compendre, no tenia res a dir-li, o potser si? Alló que li hagues dit podia sonar a fals, no sé. Bé , tant se'm dona. Sé que és una dona que he vist un cop i , que segurament, no tornaré a veure en molt de temps.

Si que n'era d'atractiva, com ho es ara. Encara recordo el darrer ball de carnestoltes(ella anava d'india). Va ser l'ocasió que vaig estar més a prop d'ella. Després , com la resta de la élit i de la purria (que també n'hi havia), no he sabut res d'aquest grup. Tampoc he tingut molt d'interés , també es cert. No sé, ha sigut com si passes un fantasma pel meu davant. M'ha portat uns records d'una part de la meva vida que creia que no recordaria (potser no recordi gaire cosa més, peró ja és molt)

Zona Technorati:
Tema:Post title
Etiqueta: estudis,sentiments,privat